Amics de la Massana

VISITA AL TALLER BBEM /22.02.20 Glòria Ponsà i Lluís Fortaleza La sola arribada al carrer Tucumán nº 6 bis i pujar al primer pis, on està el taller, ja és una experiència interessant per a un urbanita barcelonès: Et trobes en un recorregut i uns espais d’ambient cinematogràfic. Entrada al taller BBEM. Un cop al taller la visita esdevé memorable: Tres artistes, tots tres ben diferents, amb caràcters, tècniques i processos absolutament diversos. Tot i així compartint un taller comú, cadascú en una zona pròpia sense interferències. Per ordre rigorós i, també, sense interferències mútues, el Xavier Masero, el Daniel Berdala i el Gaspar Burón ens expliquen la seva visió expressiva, les seves obres, intencions i projectes. Veiem obres acabades, obres a mig fer i obres començades. En la seva exposició es detecta amb claredat el seu apassionament per allò que fan. Xavier Masero explicant la seva obra. La visita val la pena; Un pot visitar un taller d’un ceramista, un estudi d’un pinto...

UN ESPECTACLE ORIGINAL Santi Giró El 8 de març del 2020, Dia de la Dona, el Teatre La Sala de l’ Ametlla del Vallès va programar l’ espectacle GUSPIRES DE SO. Mariona Sagarra, veu, Raül Costafreda, guitarra i Daniel Berdala, pintura , dalt d’ un terrat imaginari , van fer esclatar una emocionant celebració audiovisual a partir d’ una selecció de poemes de Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Dolors Miquel, Maria Mercè Marçal, la poetessa i cineasta iraniana Forough Farrokhzad i un tast d’ Ovidi Montllor amb  l’ “Homenatge a Teresa”. La música i  les cançons  de Mariona Sagarra i Raül Costafreda, s’ enfilen per un espai vertiginós fet d’ idees elementals, vivacitat polifònica i tres memòries llunyanes: el jazz tradicional, el musical americà i el rock melòdic. Molt, molt estimulant. A les cordes tensades per assecar la roba del terrat hi pengen tot de llenços de paper blanc a punt de la intervenció pictòrica de d’ en Daniel Berdala. Farà...

INTERIORISME TENDENCIÓS Antoni PM Em suggereixen fer alguna contribució a la temàtica de les tendències actuals en el disseny d’interiors. Tema difícil, perquè no voldria reduir l’interiorisme a una qüestió purament de moda. Penso que hi ha un transfons cultural que no cal oblidar, i que va canviant amb un ritme bastant més lent que el de les modes. Per començar, penso en un premi que es va inventar l’Oscar Tusquets (no poso accent a la O, perquè probablement sabeu que ell va dir que trobava ridícul i de moda accentuar les majúscules, o quelcom semblant; i que -posats a fer- inclús preferia que li diguessin Oscár). Torno al premi, es deia Premi Dècada, i volia reconèixer els edificis que al cap de 10 anys de ser acabats, aguantaven millor el pas del temps. Van haver algunes edicions del premi, però la crisi del sector i dels patrocinadors va acabar amb la iniciativa. A mi em va semblar una idea brillant -com moltes d’en Tusquets-, per...

RETRATS SOCIS: AGUSTÍ MASSANA AGUSTÍ MASSANA I PUJOL (1855-1921) fou fill d’Agustí Massana i Riera (pastisser natural de Berga) i de Maria Pilar Pujol i Bausis (de la Fàbrica Pujol i Bausis, una de les productores ceràmiques més importants). Home molt delicat de salut i de caràcter tímid i introspectiu, no va continuar en el món de la pastisseria del pare (famós establiment al carrer Ferran de Barcelona), però si va tenir una habilitat notable en el món de les finances, així com fou un apassionat col·leccionista. Reuní una important biblioteca amb uns 6.000 volums i una quantitat nombrosa de gravats sobre indumentària i arts sumptuàries que, quan va morir, va donar a la ciutat, col·lecció ubicada actualment a la Casa de l’Ardiaca. Fruit del seu llegat fou la creació d’un premi per a obres dedicades a la indumentària o sobre iconografia catalana, així com l’Escola Massana, per a l’estudi dels oficis artístics, seguint el seu mandat testamentari: “ Lega,...