INTERIORISME TENDENCIÓS

Antoni PM

Em suggereixen fer alguna contribució a la temàtica de les tendències actuals en el disseny d’interiors. Tema difícil, perquè no voldria reduir l’interiorisme a una qüestió purament de moda. Penso que hi ha un transfons cultural que no cal oblidar, i que va canviant amb un ritme bastant més lent que el de les modes.

Per començar, penso en un premi que es va inventar l’Oscar Tusquets (no poso accent a la O, perquè probablement sabeu que ell va dir que trobava ridícul i de moda accentuar les majúscules, o quelcom semblant; i que -posats a fer- inclús preferia que li diguessin Oscár).

Torno al premi, es deia Premi Dècada, i volia reconèixer els edificis que al cap de 10 anys de ser acabats, aguantaven millor el pas del temps.

Van haver algunes edicions del premi, però la crisi del sector i dels patrocinadors va acabar amb la iniciativa.

A mi em va semblar una idea brillant -com moltes d’en Tusquets-, però també extraordinàriament difícil d’acotar bé. Què avaluem d’un edifici: si al cap de 10 anys aguanta bé la seva imatge o ha quedat démodé, si l’aplacat de la façana ha saltat o no, o si té xurretons de brutícia, si els usuaris han desfigurat deliberadament els espais interiors…?  Tot plegat, hi ha massa variables a considerar. Ara bé, la idea és molt bona, perquè aquí ningú pren en consideració els temes del manteniment i la permanència dels projectes, un cop inaugurats i fotografiats. Els anglesos tenen una ciència, la post occupancy evaluation, que no té traducció local.

Vaig pensar, doncs, que per fer-me una idea més panoràmica i contextualitzada de les tendències actuals, potser fora bo mirar momentàniament cap enrere, i aleshores apareixerien diferències aclaridores d’on estem.

Vaig revisitar una revista de l’any 2001 (recordeu Una odisea del espacio ?) i per atzar, sortien les obres candidates als Premis Fad d’interiorisme d’aquell any.

Revista Inde, juny de 2001. Autors de les fotografies esmentats.

És curiós, perquè tot sembla molt actual, podien ser obres d’avui dia. Potser res havia canviat.

Però havia algunes característiques destacables. Les imatges mostren espais buits, molt abstractes, amb superfícies planes i volums en blanc, amb plecs i reculades. Podrien ser perfectament les maquetes dels projectes, però es tracta del producte final. Hi ha un excés de geometria pura i despullada, sense més. Ni senyals de vida ni d’ocupació. Era el regnat del pladur. Diria que avui en dia, la selecció seria un tant diferent.

De les quatre obres, va guanyar la millor, clarament. Estic d’acord amb el jurat. La Livraria Almedina, a Lisboa, dels germans Aires Mateus.

 

És la única que té una component significativa important, apart de l’anècdota del prospecte farmacèutic dels Bailo i Rull. La llibreria traslladava de manera brillant, en termes visuals, la idea de “La casa del llibre”, nom -per cert- d’una coneguda cadena de llibreries. 

Fotografia: Santi Giró

Com sol passar, la imatge de la llibreria buida que mostren els autors és potentíssima. Però està ubicada en un centre comercial, en unes condicions d’entorn no òptimes. I paradoxalment, plena de llibres -en termes estètics- resulta pitjor que buida.

Així que, de moment, aquí estem. S’agrairan discrepàncies i altres comentaris.

 

(Continuarà…)