PETITES HISTÒRIES – 10

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana

Història 10

La Copa d’Itàlia.

L’Edició de 1988

La proposta de l’organització, per aquesta edició va ser força diferent de l’anterior.

La presentació s’havia de fer obligatoriament en vídeo. La justificació dels organitzadors va ser que per a futures exposicions els objectes presentats, com a l’edició del 1986, calia fer un manteniment, molt difícil i costós.

Posaven com exemple la renuncia que es va haver de fer d’una exposició al Centre Pompidou de París per la dificultat de mantenir i reparar els prototips i maquetes per exposar-los.

D’altra banda les escoles concursants van passar de les cinc del 1986 a 17 escoles i universitats de tot el mon: l’Escola Massana de Barcelona, sis italianes, dues alemanyes, tres d’Estats Units, dues de Gran Bretanya, una d’Argentina, una japonesa i una francesa.

Escoles participants:

Instituto Europeo di Design, Itàlia. Guanyadora.

Escola Massana. Barcelona. Segona classificada.

Hochschule für Gestaltung Offembach, Alemanya occidental. Tercera classificada.

Politecnico di Torino. Facultat d’Arquitectura, Itàlia. Nominada.

Pearsons School of Art and Design. Estats Units. Nominada.

The University of the arts Philadelphia. Estats Units. Nominada.

Les Ateliers, França.

Central School of Art and Design. Gran Bretanya.

ISIA Firenze. Itàlia.

Universitat de Tsukuba. Japó.

The School of the Art Institute of Chicago. Estats Units.

Universität Gesamthochschule Essen, Alemanya occidental.

Universidad de la Plata, Argentina.

Glasgow School of Art, Gran Bretanya.

Politecnico de Milano. Facultat d’Arquitectura, Itàlia.

Universitat de Firenze. Facultat d’Arquitectura. Itàlia. Menció d’honor.

Universitat de Palermo. Facultat d’Arquitectura. Itàlia.

El tema escollit per aquest any va ser la Parella, “La Coppia”, l’amor conjugal.

L’Escola Massana, com a defensora de la copa, s’havia de presentar.

El Grup.

Com a l’edició anterior el darrer curs de Disseny Industrial va ser qui va acceptar el repte de preparar els projectes per al concurs.

L’equip de l’Escola Massana a la Copa d’Itàlia de 1988

Dirigits per Joan Sunyol, l’equip concursant del 88 estava composat per: Josep Fusalba, Enric Gisbert, Maria Àngels Garcia, Ramon Sambola, Anton Puigdomènech, Nona Umbert, Nacho Alemany, Pau Milà, Míriam Alemany, Sergi Bueno, Sílvia Mateu i Olga Aguado.

El procés de treball.

Com a l’edició del 86, l’estratègia d’en Joan Sunyol a l’hora de plantejar els temes i els equips va consistir en complementar el briefing general del concurs: la parella, a base d’introduir altres variables i, d’aquesta manera enriquir els resultats i aconseguir que els equips no competissin entre ells.

Es tractava d’interrelacionar els diferents projectes i, al mateix temps respectant i potenciant la llibertat i la creativitat de cada treball.

Es van generar dues vies diferents, una dedicada als objectes vistos com a suport per a l’individu, parella o col·lectiu; i l’altra creant una relació entre els objectes i l’activitat, acció, cura, manteniment o repòs.

Aquesta divisió els va permetre desenvolupar una xarxa de nou possibilitats que els grups van desenvolupar amb les seves propostes pconcretes.

Les propostes.

Solitud.

Parella i repòs. Olga Aguado, Ma. Àngels Garcia, Ramon Sambola.

Hem considerat que alguns moments de solitud són fonamentals en la idea del repòs en la parella, per aconseguir una relació serena.

Partint d’aquest punt de vista, hem intentat ajudar a l’individu a trobar-se a si mateix. Hem treballat la idea d’un objecte per sostenir un ritus personal de solitud.

Amb aquestes eines la persona pot encendre un petit foc, jugar amb el seu perfum, colors i sons i utilitzar-lo com a escenari dels seus pensaments, objecte de les seves sensacions o senzillament per pur divertiment.

Solitud.

Majordom.

Cura domèstica. Miriam Alemany i Sergi Bueno.

Mirant al mercat hi ha una sèrie de dispositius i objectes per evitar o facilitar el treball físic. Hem pensat que podríem proposar un producte que ajudi en un altre nivell.

Hem projectat un dispositiu capaç de buscar i trobar aquelles coses que no sabem on són.

A la nostra proposta els objectes porten un micro transmisor que comunica la seva senyal amb una mena de dispositiu per la recerca.

Aquest transmissor només funciona quan el propietari el demana, evitant així una recerca permanent.

Cal que el guardià sigui una ajuda, no un protagonista. Per això la seva forma és ben senzilla i allunyada de les modes actuals.

Majordom.

Lligams.

Cura de la parella. Nona Umbert i Anton Puigdomènech.

Hem escollit treballar el sexe com una part important de la vida de la parella i hem posat el focus en l’estret lligam que hi ha entre l’amor i el sexe.

Hem pensat en el vincle entre els lligams físics i els sentimentals i hem realitzat un objecte lúdic i, al mateix temps, domèstic, que ens faci desitjar i redescobrir la fascinació del lligam sexual.

Pensem en una relació lliure de por. Un joc que s’ha discriminat durant molt de temps.

Els jocs de donar-nos lliurement: un desig de provar, buscar i trobar.

Lligams.

Estris de cuina.

Individu i parella. Nacho Alemany i Pau Milà.

Buscant jugar amb el menjar, hem descobert què és molt difícil acceptar alguns ritus que no entrin en la nostra tradició. Hi ha sempre la sensació de que alguna cosa és incorrecta.

Així hem desenvolupat aquests estris de cuina amb els quals al foc es barreja amb el menjar, revestint-lo d’un sentit estètic independent de la funció.

Estris de cuina.

Festa

Repòs col·lectiu. Olga Aguado, M. Àngels Garcia i Ramon Sambola.

La festa, una ocasió que ens permet una relació diferent amb els altres, lluny de les preocupacions de cada dia.

Oci col·lectiu, llibertat.

Inspirant-nos en el passat, hem tingut la idea de dessacralitzar la comunió, retornar al canibalisme i acostar-nos a antigues accions prohibides.

Proposem uns dolços emmotllats sobre parts del cos humà i els oferim per menjar als altres.

Volem mesclar un passat remot amb la nostra tradició alimentària. Els dolços s’inspiren en una especialitat catalana del segle XI, les neules, molt populars actualment per Nadal, transformant-les en un menjar divertit i vàlid per a un ús universal i festiu.

Festa.

Memòria.

Cura de la parella. Nona Umbert i Anton Puigdomènech.

Som del parer que el manteniment d’una bona relació de parella necessita una cura constant; un desig d’estar junts, comprensió i acceptació del canvi.

I això és difícil. És molt difícil sortir-se’n sol, sense poder compartir un passat i creant un futur.

El nostre objecte, com una via sense retorn, conserva els objectes suport dels records antics fora del nostre abast, per preservar millor el seu valor.

És un lloc on protegir la memòria i el desig.

Un lloc que, com la vida, ens condueixi per un camí on el passat no es pot recuperar, només evocar.

Sèrie de monedes de 50, 25 i 10 cèntims.

Treball a casa.

Parella i col·lectivitat. Josep Fusalba i Enric Gisbert.

Enumerant les tasques de treball que es podrien fer a casa en un futur proper, vam començar a preguntar-nos si és necessari acceptar el perill físic que acompanya a algunes feines.

És possible una expedició àrtica realitzada des de la sala d’estar?

Neix així el navegador domèstic que permet als mariners quedar-se a treballar des de casa.

Treball a casa.

Despertador sense so.

Repòs individual. Míriam Alemany i Sílvia Mateu.

Ens hem ocupat d’una activitat extremadament personal dins de la vida de la

parella: dormir.

La dificultat a l’hora de despertar-se els dies laborables és quan els horaris de despertar de la parella són diferents.

Hem dissenyat un despertador sense so. L’objecte té forma d’anell. Ens el podem posar a un dit de la mà o del peu.

Quan arriba a l’hora a la que està programat per despertar-nos, vibra sense fer cap so i així no despertarà a la parella.

Disposa d’un aparell per poder carregar les bateries del despertador durant el dia.

Despertador sense so.

Estrígil

Cura personal. Sergi Bueno.

A la recerca dels objectes relacionats amb la cura personal hem trobat l’estrígil, una eina usada en el món clàssic per tenir cura de la pell i netejar-la rascant suaument amb ella.

Hem volgut crear un objecte amistós que permeti una relació relaxada amb el nostre cos i el mateix temps despertar els nostres sentits-

Podem jugar amb aquesta eina compartint-la en el bany i generant una atmosfera de servei mutu i propiciar una comunicació eròtica.

Estrígil.

La presentació.

A aquesta edició, les bases del concurs, obligaven a les escoles participants a presentar el seu treball per mitjà d’una pel·lícula, en format vídeo.

Els grups d’alumnes, com en l’edició anterior havien fet els prototips realistes dels dissenys a escala 1:1.

La producció del vídeo la va assumir en Josep Lorman, escriptor i productor de cinema. La direcció va ser de Jaume Puig.

La pel·lícula està estructurada en nou petits esquetxos o capítols, un per a cada projecte.

Es van crear els decorats i cada grup, ajudat pel realitzador i el productor, havia dissenyat la seva presentació i creat el seu guió.

Els propis alumnes del grup van esdevenir actors, quan calia, per presentar els seus projectes en aquest medi.

Va ser un treball afegit a la presentació del concurs. El resultat és un film amè i interessant.

L’edició del 88 la va guanyar l’Instituto Europeo di Design, l’Escola Massana va quedar segona i la Hochschule für Gestaltung Offembach tercera.

Referència: Fotos i dades del llibre: Italia’s Cup. Young designers ideas and projects. La Coppia. Ed. Lybra Imagine suc di Mario Mastropietro & Co. Milano 1989.