PETITES HISTÒRIES-09 /09.02.2023

PETITES HISTÒRIES – 09

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana

Història  09

La Copa d’Itàlia.

L’Escola Massana va guanyar la segona edició de la Italia’s Cup al 1986 i va quedar segona a la tercera edició de 1988.

Antecedents.

L’Escola ISIA  (Istituto Superiore per le Industrie Artistiche) als anys 80 vivia una etapa molt potent i molt interessant en la investigació i l’ensenyament del disseny.

Com moltes escoles es debatia entre la concepció mes tecnològica industrial i econòmica del mercat i les tendències més expressives i artístiques.

Ja en aquells anys vuitanta Enzo Mari havia creat el Laboratori de Disseny, un concepte molt innovador en el qual els estudiants tractaven temes de compromís social i de reflexió filosòfica, i que pretenia combinar forma i concepte.

Substituir l’expressió Assignatura, Taller o Taller de Projectes de disseny per Laboratori de disseny, implica deixar les idees de simulació de la realitat, de mercat i/o de la Industria i acostar-se a la idea de recerca i investigació del laboratori. Investigació en processos, materials, conceptes, plantejar una definició del disseny com a activitat personal i social.

Significa deixar endarrere la idea de Projecte en un sistema tancat i obrir-se a la idea de procès creatiu i investigatiu en un sistema obert on l’absencia de límits disciplinaris permet l’emergència d’idees i de solucions completament noves i inesperades.

Al febrer de 1985, a la Triennal de Milà, l’Escola ISIA va presentar els resultats d’un concurs intern entre els seus estudiants que van anomenar “Italia’s Cup”.

El tema escollit va ser la Nit: dormir i activitats associades. Un repte entre estudiants de dos cursos de ISIA de Florència.

Va ser com un  pròleg a la segona edició de la Copa d’Itàlia de 1986. Es va exposar a la Triennal de Milà, al Palazzo dell’Arte, al març de 1985.

El treball que van exposar es deia “Strategie d’intesa” Estratègies de la comprensió o de l’entesa.

Una exposició, qualificada de divertida en el discurs inaugural de la triennal, d’objectes  dissenyats pels estudiants d’ISIA.

L’Edició de 1986.

A partir de l’experiència del 1985, l’escola ISIA va proposar internacionalitzar la idea del concurs Copa d’Itàlia i associar-se amb la Triennale de Milano 

Es va fer una selecció de mes d’un centenar d’escoles i, a partir dels currículums, se’n van escollir cinc per a concursar:

• ISIA de Florència que defensava la Copa de l’any anterior.
• Hochscule für Ange-Wandte Kunst, de Viena (Àustria).
• Unversity of Industrial Arts de Helsinki (Finlàndia).
• Universität Gesamt Hochschule d’Essen (Alemanya).
• Escola Massana de Barcelona.

El tema escollit per als treballs del concurs va ser “El Diner”.

El repte de participar en el concurs internacional fou acceptat i assumit per cinquè curs de Disseny Industrial.

El professor d’aquell curs era en Joan Suñol. Per competir van col·laborar-hi els professors Santi Giro, Josep Maria Font i la professora Isabel Campi.

Els alumnes que van desenvolupar els projectes van ser: Sílvia Álvarez, Josep Casals, Josep Bernabé, Lluïsa Martí, Montserrat Martí, Maruja Martínez, Lluís Nàter, Òscar Tamayo, Maria Rocamora i Ivette Tovias.

L’equip de l’Escola Massana a la Copa d’Itàlia de 1986

El Procés de treball

En Joan Suñol va crear una metodologia de projecte especial per a participar amb èxit a aquell concurs i, per extensió a qualsevol concurs on es competeixi en grup.

La primera etapa del procés consisteix a acabar i enriquir el briefing que està inclòs en les bases del concurs a base de definir el context de la proposta.

Es genera una matriu de doble entrada i s’incorporen condicions addicionals que completen la demanda.

Cada membre de l’equip de treball escull una casella o definició diferent i dissenya  amb aquells condicionants afegits.

Això dona camps conceptuals integrats al tema, però complementaris i enriqueixen el treball del conjunt, grup o equip de treball i fan que la proposta global sigui més rica i atractiva.

D’altra banda aquesta estratègia assegura que els diferents resultats no competiran entre ells, sinó que es reforçaran.

Estic convençut que aquesta metodologia va ser determinant en la consecució de la Copa d’Itàlia per l’Escola Massana.

És una idea molt brillant per a millorar el treball en equip, jo mateix l’he utilitzat moltes vegades en treballs de classe i encàrrecs professionals; concursos i d’altres contexts que impliquen l’aprofitament de les potencialitats d’un treball de  disseny en grup.

Per al tema de la Copa: El Diner, l’equip d’estudiants, dirigits per en Joan Suñol, van agafar com a variables afegides per obrir el context: la seqüència temporal (Present, Futur immediat i Llarg termini) i la tendència sociològica, entre la utopia i la distòpia (Futur idealitzat on el diner s’ha relativitzat o situació catastròfica ecològica o social).

Els resultats van ser, en funció de les condicions afegides al briefing inicial del concurs:

1 Projectes d’alta tecnologia.

Disseny: Josep Bernabé, Josep Casals, Maruja Martínez.

Docent: Joan Sunyol

Patrocini:  Via Design S.A.

Principi dels treballs.

Partim de la idea que en el futur no caldrà utilitzar el diner en el sentit i la forma que s’entén actualment. La societat actual és molt individualista; la tecnologia està progressant espectacularment, això facilitarà la vida en general i les operacions comercials.

Projecte 1.

Cartera intel·ligent.

La cartera tindrà la capacitat de identificar el propietari, comunicar-se amb ell i integrar la targeta de crèdit.

Conserva l’avantatge dels diners en metàl·lic perquè es podrà pagar directament com si fos amb monedes, sense la intervenció de cap altre dispositiu.

Cartera intel·ligent.

Projecte 2.

Moneda electrònica.

Es tracta d’una moneda de valor variable. Té la informació immediata del saldo disponible. Opera amb la banca oficial i els pagaments són similars a les operacions fetes amb la targeta de crèdit. 

Moneda electrònica.

Projecte 3.

Diners de seguretat

El projecte proposa l’existència d’un bitllet bancari amb memòria electrònica, que permet incloure un codi personalitat que impedeix la utilització en l’eventualitat d’una pèrdua o d’un robatori.

Diners de seguretat

2 Projectes a llarg termini.

Disseny: Lluïsa Martí i Montse Martí

Docent: Joan Sunyol

Patrocini:  Via Design S.A.

Entre els àmbits de recerca definits per l’equip, hem escollit la utopia, entesa com una forma de predir els usos i les formes del futur.

Hem intentar desenvolupar un mètode que ens permeti distanciar-nos suficient de la realitat del present. Separant-nos del present, hem partit de la dualitat: temps de treball front a temps lliure.

Si considerem la riquesa com el resultat d’un treball, en algun sentit, l’home obté temps i paga amb temps. El diner, doncs, en aquest sistema utòpic, esdevé un sistema cronològic.

Investigant en el passat, hem trobat l’existència d’aquest tipus de sistema monetari en el nostre país, al Congrés de Saragossa de la CNT de maig de 1936. 

Hem considerat una societat futura utòpica que sigui ecològicament sana, tecnològicament suau i socialment equilibrada.

En una societat així el diner no servirà per acumular riquesa. La riquesa estarà vinculada a la salut.

Projecte 1.

Diner extern 

El diner està composat d’una unitat de monitoratge que es pot portar al damunt semblant a una joia i que té un grup sensor que llegeix i analitza les constants  de salut de l’usuari. Està formada de dos parts el braçalet i l’analitzador.

En el cas de possibles alteracions fisiològiques, la moneda es posaria en acció i pel simple contacte amb la pell, faria un examen mèdic: temperatura, pressió,  ritme cardíac, anàlisi química de la humitat cutània. Aquesta exploració és comunicarà periòdicament a un centre mèdic.

Diner extern 

Projecte 2.

Diner intern 

El diner és una mena de vehicle que s’introdueix per la boca al sistema digestiu. A partir de l’anàlisi de la saliva, els sucs gàstrics, sucs pancreàtics, anàlisi de sang i de les substancies contingudes a les femtes, etc. generarà una informació força completa de l’estat de salut de l’usuari.

A l’estil de les sondes espacials, transmetrà aquesta informació al centre mèdic de referència, el qual pot, amb molta celeritat i eficàcia decidir, si cal, el tractament o la solució més apropiada.

Diner intern 

3 Projectes de supervivència.

Disseny de Sílvia Álvarez i Maria Rocamora

Docent Joan Sunyol

Patrocini:  Via Design S.A.

Quan pensem en el futur és difícil evitar la por d’una possible destrucció del món. Per això hem enfocat el disseny del diner des de la idea de supervivència. La supervivència és una actitud psicològica i el seu component més important sens dubte és la voluntat de sobreviure.

Pensem que oferir alguns instruments pot contribuir a crear seguretat i el fet de pensar-hi allunya la por front a un desenvolupament futur.

Projecte 1.

Sèrie de monedes de 50, 25 i 10 cèntims.

Les monedes incorporen la possibilitat de construir estris que poden ser necessaris en una situació de supervivència. Pel material de que estan fetes, pels elements que incorpora i per les possibilitats d’ús.

• Moneda de 50 cèntims. Està feta amb un material fèrric que ens permet construir punxons, talladors etc. També pot ser una brúixola, per orientar-nos, la cara de davant indica el nord i el darrere al sud.

• Moneda de 25 cèntims. Aquesta moneda té un ham, què es pot desenganxar i utilitzar-lo per pescar. També es pot utilitzar com a material per a construir eines.

• Moneda de 10 cèntims. Al seu interior conté fàrmacs per combatre certes malalties. El material és plata. Té propietats germicides i pot ser molt útil per la descontaminació biològica de l’aigua.3

Sèrie de monedes de 50, 25 i 10 cèntims.

Projecte 2.

Moneda de supervivència d’un ECU.

La moneda, porta al seu interior diversos elements per la supervivència. Escalfant-la s’obre en dues parts permetent l’alliberament  d’un cúter, un ham i una sulfamida.

A la superfície, a nivell gràfic, té dades de valor cultural i una escala logarítmica per fer càlculs. El diàmetre permet mesurar.

Moneda de supervivència d’un ECU.

4 Projectes alternatius actuals.

Disseny: Lluís Nàter i Ivette Tovias

Docent: Santi Giró

Patrocini: Olivetti i Via Design S.A.

El projecte proposa una nova forma d’intercanvi econòmic, basat en la innovació i la tecnologia, amb vells i nous suggeriments culturals i antropològics

La proposta es basa en l’existència d’una societat que valora l’individu i la seva vida, com a riquesa contraposada al materialisme.

S’ha dissenyat un sistema d’intercanvi paral·lel què es basa en la revaloració del temps lliure.

Projecte 1.

Braçalet moneda.

El braçalet, fet de titani, té una sèrie de mecanismes que controlen les constants de la persona que el porta i un transmissor que comunica, imatge i veu, amb un Sistema d’Intercanvi Paral·lel que forma part del disseny proposat.

Braçalet moneda.

Projecte 2.

Moneda guant.

El guant pot comunicar-se amb els bancs i amb altres guants. Està dotat de diverses pantalles i pot funcionar com un ordenador personal.

Està comunicat a través del mateix Sistema d’Intercanvi Paral·lel.

Moneda guant.

L’Escola Massana va ser la guanyadora de la Copa d’Itàlia de la segona edició a final de curs de l’any 1986.

Va ser un dels éxits internacionals més grans de la Massana en tota la seva història.

Títol de l’Escola Massana, guanyadora de la Copa d’Itàlia del 1986.

Trofeu dissenyat per Andrea Branzi.

Fou lliurat als alumnes guanyadors, acompanyats dels professors i del director de l’Escola Massana, Francesc Miralles.

La cerimònia tingué lloc al Palau de la Triennale de Milano.

Un grup de professors vam anar a Milà per acompanyar als triomfadors. Va ser molt emocionant.

Vam aprofitar el viatge per visitar exposicions, botigues i editorials i llibreries de disseny i per veure arquitectura de Mario Botta a Suïssa.

Referència: Fotos del llibre ITALIA’S CUP. International design school trophy. IL DENARO ( Money). Ed. D’angeli Milano 1986.

El record d’una alumna guanyadora del concurs.

Els records segueixen vius, nomes fent l’exercici de mirar el calendari commemoratiu, de l’any 1988, totes les vivències hi són.
Va ser tan absolutament extraordinari, que estan gravades dins meu totes aquelles  experiències, i formen part de qui soc avui.
En el marc de l’últim curs de Disseny Industrial, un únic projecte de taller, abastant altres assignatures, com tecnologia, maquetes, etc.
I d’una envergadura major, esperadament al ser de últim curs, i tenir tot el curs per desenvolupar-lo.

En aquest punt en Joan Sunyol va plantejar la possibilitat de participar al concurs i, des de el minut cero, es a dir des de la proposta de participació, l’oferiment d’esponsorització del seu estudi Via Disseny, tota la seva capacitat personal i com a professor, va estar disponible per poder arribar a bon terme.
Per mi va ser com estar en un gran parèntesi del mon real, com estar en una realitat paral·lela mentre  treballàvem al projecte concurs,  alhora, també teníem el nostre treball habitual.

El projecte concurs sempre a les instal·lacions de l`estudi del Joan, i fora d’hores de classe: a les nits, caps de setmana, totes les hores que teníem disponibles, i, com a motor principal, la il·lusió, i el gust per la feina ben feta, les ganes de deixar volar la imaginació fins explorar  les possibilitats del futur, en un camp utòpic, molt lluny de les possibilitats de rebre’l com a encàrrec real.
Vàrem treballar molt, gracies a l’ambient i companyonia immillorable, no cal dir que a tots els que, fora del nostre equip, vàrem demanar la seva col·laboració, sempre la resposta va ser  un si.
És l’etapa i treball d’equip mes utòpics que he gaudit fins avui. Em resulta difícil de explicar i plasmar amb paraules. Si no hagués sigut així no hauríem pogut mantenir el ritme de treball, creativitat i intensitat que hi va haver fins al final.

Cap malentès, discussió, ni enuig, tot i que hi havia alguna nit que treballàvem fins l’extenuació mental, començàvem a divagar i riure com si estiguéssim sota els efectes de l’alcohol.
Era el punt que veiem que tocava parar, i anar a descansar, fins al dia següent, que amb energia renovada,  i capacitats restablertes, estàvem novament al màxim.
Val a dir que tots dos projectes avançaven en paral·lel, sense que un l´hi treguis a l’altre gens de energia, interès, dedicació, i creativitat, això pot donar una idea de com vàrem treballar, buscar materials, resoldre fons i forma,  fer maquetes i prototipus,  la presentació conjunta, l’estoig o caixa contenidor….
Després va venir l’alegria de saber que  estava seleccionat el nostre treball com a finalista i  d’organitzar el viatge a Milan ( ciutat rellevant  en el camp del Disseny  europeu llavors), on ens hi van convidar, i podríem veure exposats tots els treballs de les escoles participants al concurs, i s’hi faria l’entrega de premis als guanyadors,  el viatge el vàrem fer junts els participants amb la furgoneta Vanette d’en Joan, va ser divertit i alegre sempre.
Un cop allà,  el mes important  va ser guanyar el primer premi. Gran colofó final i meravellós  a aquest gran projecte i esforç.  

Va fer feliços a tots els que hi vàrem participar, a nosaltres per suposa’t com autors, al tutor del projecte Joan Sunyol,  a tota l’escola, al seu director en particular Francesc Miralles i al seu equip, a tots els que hi varen col·laborar, a diferents nivells,
als socis de Via Disseny Josep Novell i Jaume Edo i altres patrocinadors.
Em queda també el record de  l’ambient de “Milano” la gent molt ven vestida, als carrers i la plaça del Duomo, es respirava el Disseny per tot, els colors de tardor de tots els parcs que travessàvem entapissats de fulles dels arbres que s’anaven despullant,
Ens oferien tottes les tonalitats ocres, daurades, groc verdós, els primers freds, cel gris i humitat, quasi tots ens vàrem comprar un paraigües italià de record.

I l’olor de caputxino al matí, paninis per dinar,  el primer panettone que vaig menjar a la vida, potser per això encara m’agrada comprar-ne cada Nadal, i nosaltres ben avinguts fins al final amb l’alegria d’haver pogut dur a terme el projecte satisfactòriament fins a guanyar-lo.

Maria Rocamora