PETITES HISTÒRIES-08 /10.10.2022

PETITES HISTÒRIES – 08

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana

Història  08

De la visió acadèmica a l’escola moderna.

Després que Santiago Pey va deixar la direcció de les seccions de disseny Industrial i Disseny d’interiors es va optar per un sistema d’organització interna assembleari i un tant anarquista.

Hi havia  un grup que en dèiem la Comissió Operativa format per tres professors i dos alumnes escollits pels seus respectius col·lectius.

Aquest grup feia el paper de la Direcció de la Secció.

Les decisions, però, es prenien per Assemblea, on participava i tenia vot tot el col·lectiu de professors i alumnes de l’especialitat.

Hi havia també una altre grup: la Comissió Pedagògica de la qual formava part tot el professorat de la secció i els alumnes que volguessin.

Aquest segon grup s’ocupava de generar l’organització dels estudis,  la revisió i el debat sobre el pla d’estudis, sobre les diferents assignatures…

Feia la feina de documentació, de l’anàlisi i referència dels currículums i del  treball pedagògic. Era una tasca fonamental per la bona marxa i l’actualització del contingut dels estudis de les seccions.

Jo vaig formar part de les dues comissions: la comissió pedagògica com qualsevol dels membres del professorat i a la comissió operativa em vaig presentar i vaig ser escollit juntament amb diversos professors i dos alumnes. Hi vaig participar amb Mihail Pawlowski i Toni Casas i d’altres professors i, com alumnes, hi havia el Jorge Vizcaíno i la Sílvia Puig.

Una assemblea. Joan Martí, Antoni Pérez Mañosas, Xema Vidal, Toni Casas i Lluís Forteza, professors.

La comissió Pedagògica, el curs 1975-76, es va plantejar fer un treball de fons per poder analitzar i validar la qualitat de l’orientació que estàvem donant als estudis de disseny tan pel seu contingut com per la seva organització i metodologia.

Per això es van crear dos subcomissions la subcomissió de disseny i la subcomissió de Pedagogia.

Doncs vam entendre què, d’una banda, havíem d’estudiar els temes i els continguts que formaven part de la matèria pròpia de la secció: el disseny i també havíem de conèixer les metodologies que calia utilitzar per transmetre aquests continguts, per tant havíem d’estudiar Pedagogia.

Jo vaig pertànyer al grup d’estudis de la Pedagogia.

Per mi  va ser fascinant descobrir els savis que havien estudiat la pedagogia com a Ciència. Fonamentalment Jean Piaget i Lev Vigotsky.

Començar a comprendre els mecanismes pels quals aprenem. També veure la natural relació amb la Psicologia, doncs cada ment aprèn de forma diferent.

Per estudiar Pedagogia, vam connectar amb el servei que l’Ajuntament oferia: l’IMIPAE  l’Institut Municipal de Pedagogia aplicada a l’Ensenyament allà vam conèixer l’Ana Teberosky*, Pedagoga i Psicòloga, qui ens va orientar amb alguns elements bàsics que van esdevenir fonamentals per al nostre futur.

Intentaré enunciar-los:

La comunicació és fonamental en l’educació. Vam anar millorant la redacció dels enunciats dels treballs que preteníem que l’alumne desenvolupés. L’enunciat és una mena de contracte. L’alumne i el professor saben en tot moment de què estan parlant, es pot consultar al llarg del treball i ressitua el procés.

Aquest enunciat havia de contenir:

La explicació de la feina. Els objectius amb que es plantejava. El procés o la metodologia de treball. Els materials  amb els quals resoldre el problema. Referències bibliogràfiques. Exemples existents semblants i il·lustradors per estudiar. I, molt important, les pautes o criteris sota els quals seran avaluats els resultats.

Un altre concepte que vam aprendre en aquell estudi va ser que l’avaluació no consisteix en valorar amb una nota d’una escala més o menys arbitrària o més o menys objectiva, que premi o que castigui a l’alumne pel seu treball fet.

L’avaluació és un pas més dins la pedagogia (jo m’atreviria a dir que el pas més important).

A l’avaluació nosaltres li dèiem: la crítica.

Es una anàlisi crítica, considerant molts punts de vista, veient des de molts aspectes els resultats obtinguts per un grup d’alumnes, sempre pública, això contextualitza cada un dels treballs respecte el conjunt de la classe.

Per altra banda el fet de considerar vàries variables permet que un treball sigui molt brillant en un aspecte, molt poc en un altre i evita la possibilitat de dir aquest és bo i aquest és dolent. En art, oficis artístics i disseny, molts cops, hi ha molts treballs bons, potser la majoria, i tots son diferents. Així com en Matemàtiques si un problema ha de donar 23, el que no dóna 23 està malament, en canvi en Disseny, i més encara en Art, hi han moltes maneres de resoldre el problema plantejat i totes elles seran bones.

Vam plantejar-nos també el coneixement de les escoles que havien existit I què es dedicaven a ensenyaments semblants al nostre.

El pas de les Acadèmies a les Escoles Modernes.

A Rússia Vkhutemas «Tallers d’Ensenyament Superior de l’Art i de la Tècnica» amb els seus professors Kazimir Malevitx, Vladimir Tatlin, i Alexandr Rodxenko.

De Stijl, el moviment holandès de Piet Mondrian, Gerrit Rietveld, i Theo van Doesburg.

I, sobretot, A Alemanya, l’escola Bauhaus de Walter Gropius, Marcel Breuer, Oskar Schlemmer, Lazlo Moholy Nagy, Johannes Itten, Marianne Brandt i Mies van der Rohe, els grans mestres de l’art i el disseny del segle XX.

Tant de les Vkhutemas primer, com de la Bauhaus, més coneguda, vam aprendre que el pas necessari per actualitzar els estudis de disseny era abandonar la idea acadèmica dels cursos preparatoris i començar els estudis a través dels cursos bàsics.

El curs bàsic comença directament aprenent la matèria, en el nostre cas el disseny, des del principi, d’un nivell inicial i anar augmentant la complexitat. I els coneixements necessaris d’altres matèries s’aprenen al mateix temps que es necessiten.

Els errors ensenyen. 

L’any 1975, l’Antoni Casas en Lluís Forteza i el Xema Vidal vam treballar com a professors de projectes de tercer curs.

Aquest curs  venia precedit  de dos preparatoris  i el primers curs comú el les especialitats de disseny d’interiors i industrial.

Vam desenvolupar un curs, des del nostre punt de vista, súper creatiu. Ens vam implicar profundament amb la docència i els treballs dels estudiants i vam imprimir una marxa tant de procediment com creativament molt forta en el  curs.

Però la sorpresa va ser majúscula quan a final del curs, quan vam fer la crítica del temari i els resultats, juntament amb els alumnes, ells molt emprenyats, ens van criticar amb molta duresa la falta de connexió que hi havia hagut entre aquell curs i els dos anteriors i el fet de que ells s’havien sentit mancats de recursos i fora de lloc i van demanar la nostra dimissió com a professors de tercer curs.

Després del disgust inicial, vam reflexionar molt aquell fet i vam arribar a la conclusió que els dos primers cursos preparatoris no servien per preparar els alumnes per a treballar en disseny.

Una metàfora que vam utilitzar en aquell moment és que aquells cursos omplien les mans dels alumnes d’eines que no sabien perquè servien i quan es trobaven un problema real de disseny havien de llençar les eines aquelles i començar de nou. I això és frustrant.

Lligant aquest fet amb allò que havíem après de pedagogia, la conclusió va ser que els preparatoris mai no serveixen per a res.

Vam recordar els cursos bàsics de la Bauhaus i la seva ideologia. No es tracta de preparar-se per fer una cosa, sinó de començar fent-la a poc a poc, paulatinament, de problema petit a problema gran i, ja des del primer dia, vinculats amb la matèria que ens ocupa, en aquest cas, el disseny.

També creiem que el tema en si no defineix la dificultat, sinó la profunditat que l’estudiant o equip de disseny pugui assolir. Dèiem que podíem posar el mateix tema a primer curs que a quart, només variant els objectius i les pautes de valoració. 

El Disseny Bàsic

A la Comissió pedagògica vam transformar els dos preparatoris en cursos bàsics, primer i segon, que contenien projectes de disseny des del primer dia.

I a partir d’aquí vam passar a ser professors de primer i de segon complint així la petició dels alumnes de no tornar a ser professors de tercer.

Aquest compromís l’he mantingut fins molts anys més tard. Fins l’existència del Grau, als meus darrers anys de docència.

I així, el curs 1976-1977  l’Antoni Casas i jo vam desenvolupar un nou programa de primer curs bàsic de disseny, mentre en Lluís Forteza feia el segon bàsic comú a interiors i industrial.

Els alumnes de primer d’aquell any van ser un grup notable. Un curs alegre, creatiu, divertit, molt cohesionat. Recordo especialment la presència en aquell curs de Juli Capella, molt jove, que anys més tard, ha estat un arquitecte important a Catalunya i un gran activista teòric i pràctic, creador de les Primaveres del Disseny de Barcelona.

Taller de Projectes de disseny del Primer Bàsic 1966-67

Festa amb les cares pintades.

Seguint els models de l’escola Bauhaus, les festes eren també importants i un suport per als treballs creatius.

Exposició de treballs 1,2,3 Exercicis

El curs ens semblava força interessant, per això al segon trimestre ens vam atrevir a fer una exposició dels treballs dels alumnes.

Ens vam plantejar mostrar els resultats de tres exercicis de tres assignatures que havíem proposat i desenvolupat coordinadament. Les matèries estaven vinculades per un objectiu comú: l’estudi de la Forma. Color, Volum i Projectes.

Vam convidar a participar als alumnes i professors de quart curs d’Interiorisme per dissenyar l’exposició i als de dos cursos de Disseny Gràfic per fer la comunicació.

Transcriuré el contingut del fulletó que vàrem dissenyar per l’exposició.

Petit catàleg editat per l’exposició 123 EXERCICIS, 1977.

1 2 3 EXERCICIS

21 a 28 de febrer de 1977

Ens agraden les exposicions i els shows de tota mena.

És per això que hem plantejat aquesta exposició de tres exercicis fets a classe pels alumnes de primer any de disseny industrial i d’interiors.

Creiem que mostrar és saludable encara que no tinguem res espectacular ni extraordinari per ensenyar. Tan saludable pel que mira, com per qui es deixa mirar. I no sols saludable sinó necessari en una escola com la nostra.

És reconfortant veure com enfront d’una iniciativa de mostrar uns treballs es respon amb d’altres accions.

Dos cursos de Disseny gràfic col·laboren confeccionant els cartells impresos i textos de l’exposició.

Ptopostes de cartell. Alumns de 3r. i 4t. de Disseny Gràfic. Foto Quim Munné, arxiu Toni Casas.

El quart curs de disseny d’interiors hi aporta el muntatge i l’ambientació.

Vista de l’exposició. Disseny del muntatge: alumnes de 4t. d’interiors. Foto Quim Munné, arxiu Toni Casas.

Els propis alumnes de primer curs refan o completen els seus treballs per tal de no fer un mal paper.

Els resultats de tres exercicis del primer curs de disseny industrial i d’interiors que anomenàvem disseny bàsic, segurament com a referència i homenatge a l’escola Bauhaus.

Tres exercicis de tres assignatures diferents d’aquest primer curs. 

1 Color. Transparències.

El primer, un exercici  de color,  assignatura impartida per la professora Angélica Quintana.

Treballs de color. Transparències. Foto Quim Munné, arxiu Toni Casas.

Es tracta d’un treball de de transparències. Els objectius eren sensibilitzar l’alumne envers els diferents canvis del color,  a base de sobreposar papers  transparents de colors,

Aconseguir el màxim número de tons i de matisos, utilitzant bandes lineals o formes geomètriques diverses.

Es pot treballar sobre una família de color d’un to o sobre diversos colors. La proposta i el format el determinaran els alumnes.

 2 Volum. Les Unions.

Treball dirigit per Guillermo Tejeda, professor de l’assignatura de Volum.

Guillermo Tejeda Tex, professor de Volum

L’alumne havia de trobar un conjunt d’objectes idèntics, o molt semblants, que es puguin unir mitjançant un sistema d’unió natural sense elements externs.

• Observació de l’entorn i dels objectes que el composen.
• Comprensió del concepte d’Unió d’elements volumètrics.
• Anàlisi de quin tipus d’unió es tracta.
• Respecte a la seva fermesa: permet fer força sobre el conjunt?
• Respecte a la seva mobilitat: permet el moviment de les peces? permet el moviment del conjunt?
• Respecte a la possibilitat de desfer-se: és sòlida?
• Respecte a la variació de les formes primitives de l’objecte: en quina mesura hem alterat la forma inicial?

 

3 Projectes

Professors Antoni Casas i Xema Vidal.

Toni Casas i Xema Vidal, professors de Taller Bàsic

Representació d’objectes complexos recomposant la seva estructura mitjançant imatges d’objectes senzills.

Objectius:

Assimilació de les formes senzilles a les parts de les formes organitzades.

Representació plana del volum.

Condicions:

Preparació lliure (croquis de descomposició) i realització a classe.

Tècnica:

Collage

Mecànica:

Enunciat l’exercici, es dona una llista de cinc objectes dels quals l’alumne n’escollirà un.

Exposició i comentari:

Fet per l’alumne.

Pautes de correcció:

Imatge (representació plana del volum)

Reconeixement de organització de la forma.

Recursos utilitzats (associació)

Sensació produïda.

 

Antoni Casas

Angélica Quintana

Guillermo Tejeda

Josep M. Vidal 

Exposició del 21 al 28 de febrer de 1977.

Aquests cursos van ser molt importants per la definició futura de les especialitats de Disseny Industrial i d’Interiors i per l’enfocament que l’Escola va prendre als anys vuitanta i fins l’actualitat.

Es va iniciar la modernització del pla d’estudis, la creació dels cursos bàsics, que acabarien a l’any 1982 amb la creació del curs Bàsic Comú i la unificació dels estudis de l’Escola.

També es van assentar les bases d’una manera de fer en els treballs de creació i projectes que recuperava conceptes i principis de temps passats i que s’escamparia de nou poc a poc com una nova manera de fer “massanera”.

Xema Vidal. Crítica de treballs.

La eliminació dels cursos preparatoris va comportar la necessitat de definir les àrees que cal que acompanyin i completin els estudis de qualsevol procés creatiu.

Definirem que l’àrea central és la de Projectes de creació de l’especialitat i que cal que existeixin a més tres blocs  de matèries.

Un seria els coneixements teòrics del objecte de treball, objecte, imatge o espai. Forma, color, textura, estructura…

Un altre bloc important és el de les tècniques i tecnologies. Coneixements teòrics sobre els materials i processos propis de la temàtica d’estudi.

Una altra matèria seran les Instrumentals, eines de creació i de comunicació, que en el cas del disseny, l’art i els oficis artístics seran: Dibuix artístic, tècnic, etc. Informàtica, altres eines de representació, modelat, tècniques mixtes i diverses.

Una altra àrea serà la referencial: història de la disciplina concreta, història de l’art, de la cultura i de disciplines paral·leles.

I és ideal que hi hagi assignatures optatives, complementàries als estudis específics.

Aquesta estructura de coneixements encara ara il·lustra el Batxillerat d’Art, els Cicles Formatius i els estudis de  Grau de l’Escola Massana.

*Referència:

Ana Teberosky Coronado (Entre Ríos, Argentina, 1943) Psicòloga argentina. Catedràtica de la Universitat de Barcelona, investigadora a l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i a l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació (IMIPAE) de Barcelona. Conjuntament amb Emilia Ferreiro, representa un exponent del constructivisme aplicat a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Deixebles i seguidores de Piaget, arriben a la mateixa conclusió que Vigotsky: la importància de la creació en els infants d’hipòtesis sobre el contingut de la lectura com a pas previ a tot ensenyament de la lectura i l’escriptura.