PETITES HISTÒRIES – 04

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana

Història 04.

Carnaval 2006.

Ravalstoltada.

Al Carnaval de l’any 2006, onze anys després, l’Escola Massana va tornar a participar a la Rua de Barcelona.

Des dels anys 80, anys dels darrers Carnavals de la Massana, fins a l’any 2006, l’Escola havia canviat molt. D’un únic pla d’estudis: l’anomenat Pla del 63, s’havia passat a quatre plans diferents.

El Batxillerat artístic, de molt èxit, venia a substituir els ensenyaments dels cursos bàsics als estudiants més joves, de setze a divuit anys.

Els Cicles Formatius Superiors d’Art i Disseny, estudis de dos anys, tècnics i professionals, amb vuit especialitats diferents: Disseny Industrial, Disseny d’interiors, Disseny Gràfic, Disseny Tèxtil, Escultura, Pintura, Joieria i Il·lustració, representaven el nucli central de l’Escola: els seus oficis artístics.

El Graduat Universitari en Arts i Disseny, en aquell moment era un títol propi de la Universitat Autònoma de Barcelona, un pas molt important en l’aspiració de sempre de l’Escola d’impartir estudis universitaris i d’oferir una titulació que inclogui Art, Arts aplicades i Disseny. Posteriorment, al 2010 es va convertir en un títol oficial reconegut i impartit per la Massana.

I la Massana Permanent. Un munt de cursos de formació permanent de molt diversos temes i molt diversos nivells i enfocaments. Dirigits preferentment a persones que volen reforçar els seus coneixements en art i disseny, obtenir noves especialitzacions, però també a persones que es volen iniciar en els àmbits de l’art, els oficis i el disseny.

Des del curs 2000 2001 jo era director de l’Escola. Encara que la feina de gestió fos feixuga, jo sempre he volgut fer classe. Em sembla important no perdre el contacte amb la pedagogia i els alumnes.

Per això, al curs 2005 – 2006, era també professor del Taller de Projectes del primer curs del Graduat, junt amb Josep Mañà, Tom Carr, Cècile Dedieu, Elisabet Insenser i Maria Jiménez.

En Josep Mañà va tenir la genial idea de recuperar la participació als Carnavals de la Ciutat, en aquells anys la Rua de Carnaval s’havia fraccionat i diversificat per barris. La del nostre barri: el Raval es deia: Rua de la “Ravalstoltada”.

cartell

Cartell del Carnaval del Raval

El plantejament d’en Josep va ser molt ric, tant culturalment com antropològicament i, no cal dir-ho, des del punt de vista artístic i de disseny.

Ens vam inscriure com a comparsa i vam desenvolupar el treball per classes sota la idea que havia enunciat en Josep.

Com en els Carnavals anteriors, vam proposar als alumnes el disseny i la construcció de les disfresses de Carnaval com a exercici de curs i participar en la Rua. No ens vam plantejar fer una carrossa, en lloc d’això els vàrem proposar la participació per parelles i cada parella amb el suport d’una bicicleta disfressada.

Com sempre els alumnes amb la seva creativitat, el seu talent i la seva energia, dirigits i assessorats per un equip de magnífiques professores i professors, van ver unes disfresses genials. Per parelles, amb una bicicleta disfressada i alguns sense bicicleta van acomplir brillantment les pautes de l’exercici.

I el dissabte 4 de març del 2006 vam sortir a la Rua del Raval.

Bicicletes disfressades a la Rua 2006

Per a mi, va ser una participació molt diferent de la dels altres Carnavals.

De l’últim Carnaval a aleshores havien passat onze anys, jo ja no era tant jove.

Jo també havia passat de ser un professor un mica trapella a ser el director de l’Escola Massana.

La feina de gestió, pròpia de la direcció, m’ocupava molt més temps i, d’altra banda, la responsabilitat i els mal de caps van fer que no pogués dedicar prou temps per a fer-me una disfressa com jo hauria volgut…

Josep Mañà disfressat d’apicultor.

Però, malgrat això, vaig sortir a la Rua amb els meus alumnes i alguns companys professors.

I ens ho vam passar molt bé.

Un record de la Ravalstoltada

Josep Mañà. Professor de Projectes de primer Curs al 2005-2006

L’estimat amic Xema, per tal d’acompanyar les seves magnifiques i interessants remembrances sobre els Carnestoltes en els que ha participat l’escola, m’ha demanat si volia escriure unes ratlles sobre la “Ravalstoltada” que va tenir lloc l’any 2006.

La voluntat de vincular l’Escola a la vida social del barri i d’aportar el seu potencial creatiu en aquesta festa popular, van ser els motius que van determinar el fet de participar-hi.

Com ell ha expressat, un dels ingredients característics de la rua va ser l’original i vistosa desfilada de comparses de disfresses i de bicicletes guarnides realitzades pels alumnes del Taller de Projectes de Graduat.

Entre aquestes, pel seu verisme i originalitat recordo especialment la de la parella d’alumnes caracteritzats de Frida Kahlo i de Diego Rivera amb la seva bicicleta transformada en una rèplica dels tramvies de la ciutat de Mèxic de la seva època ,així com també, el dadaisme escatològic de la bicicleta conduïda per un alumne disfressat d’una gran tifarada.

Una parella d’alumnes disfressats de Frida Kahlo i Diego Rivera

Si bé el meu interès per la cultura popular i l’explicitada voluntat d’inserir l’Escola a la vida del barri van ser els elements primordials que em van impulsar a proposar a l’equip de professorat de participar a la festa, un altre element significatiu per a fer-ho va ser un record meu d’infantesa.

El dia de Sant Medir, quan al capvespre uns familiars em portaven al carrer Gran de Gràcia a veure la desfilada de les colles de romeus, més que la comitiva dels carros i dels genets o la dolçor dels caramels, el que més m’atreia i em fascinava era veure passar la colla del Club Ciclista de Gràcia, amb les rodes, els quadres i els manillars de les seves bicicletes guarnits amb papers de coloraines.

Poc m’hagués imaginat que aquella vivència d’infantesa, molts anys després trobaria una projecció i materialització en la meva tasca docent!

Aquest fet em remet al que ha expressat Jesús Vilar , Professor de la Facultat de la Universitat Ramon Llull en la seva ressenya del llibre “L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre” de les autores I.Salzberger-Wittenberg, G. Henry i E. Osborne: “El docent, més enllà del rol i de la funció que ha de cumplir, és i per damunt de tot, el resultat de la seva trajectòria vital, es biografia, és la interacció de coneixements vivències i sentiments”.

D’aquí, allò que sempre hem considerat i tingut present nosaltres: més enllà dels elements materials, el gran capital de l’Escola Massana és l’esperit de seu alumnat i professorat.

FARRERA, TARDOR 2021.