PETITES HISTÒRIES-03 /07.05.2021
PETITES HISTÒRIES – 03
Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana
Història 03. Els Carnavals a la Massana.
Carnaval de 1981.
Després de quaranta anys de la rància, antiga, inculta, repressiva i assassina dictadura de Franco, amb el retorn de la Democràcia, el 1979 es van tornar a celebrar els Carnavals a Barcelona.
A l’Escola, al programar el curs 1980 81, a la Secció de Disseny Industrial i d’Interiors, vàrem pensar que una Escola d’Arts i Disseny seria molt interessant i enriquidor que participés en els Carnavals de la ciutat.
El Carnestoltes és un esdeveniment ple de fantasia, ple de colors i de formes … que ens dona la possibilitat de dissenyar un munt d’objectes per expressar l’alegria, la transgressió i tots els sentiments que acompanyen una festa tan divertida.
Ens vàrem plantejar com exercici del primer curs bàsic el disseny d’una Comparsa per participar a la Rua de Carnaval de Barcelona.
Això significava dissenyar i realitzar una carrossa i els vestits dels acompanyants de la mateixa.
Et tema, en general, va ser la queixa i el rebuig front al poder establert, amb una bona dosi d’ironia, humor i, fins i tot, de grolleria.
Per a la carrossa la idea es va concretar en fer, com si fos un pas de Setmana Santa, una mà molt gran, amb el dit del mig aixecat fent el típic gest obscè.
La vàrem construir amb cartró modelat sobre un suport de tela de metàl·lica de galliner i pintat amb pintura plàstica.
La vam muntar sobre una plataforma de fusta, damunt d’una estructura de ferro perforat típic per fer estanteries. Vàrem dotar-la d’un eix i la fèiem córrer amb dues rodes de Vespa que tenia en Llorenç.
Aquesta carrossa no tenia cap tracció mecànica. S’arrossegava amb la força d’un grup de gent estirant d’ella. Els portadors de la carrossa, com si fossin els natzarens d’una processó de Setmana Santa, anaven vestits amb unes túniques negres i com a cinturó una corda i al cap, en lloc del típic capirot, duien un dit de cartró molt gran.
A la carrossa li vàrem dir “la manassa” fent un joc de paraules entre una mà molt gran i la Massana.
Acompanyant als portadors de la carrossa hi havia un grup d’animació. Vestits parodiant els Carnavals de Rio, amb malles negres, un cosset negre, una faldilla de colors i un barret alt fet de vímet i uns globus de colors. Aquest grup tocava percussió i xiulets com si fos una bateria de samba una mica salvatge i desafinada.
La anècdota és va produir el dia 23 de febrer, el dia del cop d’estat.
Estàvem treballant al taller de projectes amb les disfresses i, per fer la carrossa al forat de l’escala, perquè no podíem entrar-la a cap classe ni al taller.
De sobte ens va arribar d’una forma molt cridanera la notícia del cop d’estat que el guàrdia civil Tejero estava perpetrant al Congrés dels Diputats a Madrid.
Es va produir una desbandada general. Tothom va abandonar el que estava fent i va marxar corrents cap a casa seva.
La por fa actuar de pressa i fa que fem coses absurdes. A les taules de treball es van quedar papers, dibuixos, eines, escaires, llapis …
Jo, per exemple, em vaig emportar a casa les carpetes del currículum de l’assignatura, dels enunciats dels treballs i les llistes dels alumnes, per amagar-ho tot.
Per sort a l’endemà ho vaig poder tornar tot a l’armari de la classe.
La Rua era el dia 3 de març, el següent diumenge.
De fet ni ens vam plantejar la possibilitat de no sortir. Vàrem acabar les disfresses i la carrossa i ens vam preparar per la desfilada.
El divendres 1 de març vam fer una festa de disfresses a escola. Una gran festa, important a la secció de disseny. Jo anava disfressat de monja.
.,
Disfressa de monja (Dibuix Xema Vidal)
El diumenge vam sortir a la rua, arrossegant la carrossa amb el dit aixecat. Realment semblava com si haguéssim tingut la premonició del que passaria i li estiguéssim fent a Tejero el gest obscè: fes-te fotre no t’ha sortit bé!
Però va ser una casualitat, si és que n’hi ha.
De fet, però, no vàrem sortit fotografiats a cap diari ni a cap televisió.
La por una altra vegada. L’associació amb el cop d’estat, encara que casual per part nostra, era massa evident.
Nosaltres ens ho vàrem passar molt bé, fent cas al Rei Carnestoltes.
A partir d’aquest any, vàrem participar a uns quants Carnavals de Barcelona.
La carrossa en plena construcció. 1981.
Els portadors de la manassa i la bateria de samba. 1981.
Carnaval de 1982.
A l’any següent, la nostra participació a la Rua va ser una mica accidentada. Es va decidir que el tema per a la comparsa seria l’energia del petó.
Unes disfresses negres amb uns llavis vermells al pit, i com a carrossa una boca gegant de més de dos metres, articulada, que feia el gest de fer un petó.
Les rodes de la carrossa, que eren rodetes d’oficina, van arribar a l’Escola al vespre completament planes, la major part de la desfilada la vam fer arrossegant sense rodar.
Però la vàrem acabar i ens ho vàrem passar molt bé.
La comparsa del petó. 1982.
Carnaval 1983.
Aquest va ser el primer d’una sèrie de Carnestoltes memorables. L’Ajuntament de Barcelona, la Regidoria de Cultura, és va implicar ja clarament en l’organització de la Rua i la participació és va augmentar espectacularment.
A l’Escola la participació va ser impressionant. Hi van participar dos cursos: el Primer Curs Bàsic comú de tota l’Escola que eren més de cent cinquanta alumnes i el Segon Curs de Disseny Bàsic comú de Disseny Industrial i Interiors que n’eren uns trenta més.
El tema per aquell any va ser El bestiari fantàstic.
En Llorenç Sánchez va oferir la possibilitat de sortir a la Rua amb la seva camioneta disfressada. Per primera vegada vam poder fer la carrossa gran i autopropulsada disfressant la furgoneta del Llorenç.
Es van fer dos projectes. El segon curs de Disseny Bàsic és va encarregar de dissenyar i construir les seves disfresses i la de la furgoneta i els alumnes de primer van dissenyar i construir les seves màscares i vestits. Tot seguint el tema escollit.
Eren uns exercicis apassionants. Tenien tots els components per engrescar i motivar als alumnes i als professors.
Temes de color, forma, art i disseny. Processos de creació reals, vinculats a l’entorn ia l’actualitat. Procediments tècnics interessants. Per a la carrossa treball mecànic i tèxtil als tallers de l’Escola.
Per a les màscares vàrem tenir un taller de modelat en cartró pedra dirigit per en Joan J. Guillén.
Tallers de costura, patrons, etc. a càrrec de diversos professors dels cursos implicats. Fins i tot vàrem fer una xerrada per parlar dels menjars de Carnaval amb en Llorenç Torrado.
Per als de segon de Disseny, va constituir un repte notable el disseny i la construcció de la disfressa del vehicle que seria la carrossa. La camioneta es va convertir en una mena de drac fantàstic amb unes banyes gegants i una cua immensa.
Ens vàrem engrescar tant amb el disseny que, quan ja havíem començat a construir-lo, el vam haver de rectificar, escurçar la cua i els banys del monstre fent-los més baixos perquè algú se’n va adonar que no sortia per la porta del carrer de l’Hospital.
Sota les faldilles del monstre, dins de la furgoneta, portàvem amagat el bar ambulant de la comparsa de Massana. Fèiem torns per conduir-la doncs la diversió estava fora, al carrer. Ballar, cantar, desfilar i riure molt.
Aquell any la comparsa de la Massana va guanyar el premi de la Rua de Barcelona a la comparsa Més Gran.
Carnaval 1984.
Aquell any vàrem planificar el Carnaval amb el mateix model i programa que l’any anterior.
El tema, segurament per compensar, va ser Els Vegetals.
La Carrossa, una altre cop a la camioneta del Llorenç, es va convertir en una cistella de fruites i verdures gegant
Les disfresses, amb més o menys encert, van ser de vegetals: tomàquets, albergínies, carabasses, etc. i fruites diverses.
Aquell any, vàrem posar-nos d’acord amb el Taller de Músics del Raval per desfilar plegats a la Rua. Ells anaven en un camió descobert i eren una orquestra que anava tocant tota l’estona música de samba i altres ritmes i nosaltres l’acompanyàvem tot ballant sense parar.
Genial !!
Vam tornar a guanyar el premi a la Més Gran. I, sobretot, ens ho vàrem tornar a passar molt bé.
Xema Vidal disfressat d’albergínia, la carrossa al fons. 1984.
Carnaval 1985.
Va ser el darrer Carnaval multitudinari de l’Escola.
El tema va ser: Obres d’art. Un tema molt adequat a la Massana. La camioneta del Llorenç la vàrem embolicar com una obra de Christo. Una disfressa d’art contemporani.
El Lluís Forteza i jo ens vam associar per disfressar-nos, fent una imatge surrealista inspirada en un quadre de René Magritte.
El braç enguixat sobre l’americana, ens deixava el braç i la mà lliures per donar ensurts a la gent. Era una diversió afegida innocent.
Lluís Forteza i Xema Vidal, un Magritte caminant. 1985.
Tot té el seu temps i els carnavals multitudinaris de la Massana es van acabar. Canvis de professors en els grups, fatiga de l’esforç extra que exigeix un esdeveniment extern a la classe d’aquestes dimensions…
Però va ser una etapa molt brillant des del punt de vista pedagògic, artístic i contextual per l’Escola Massana.
I a més van ser uns esdeveniments molt divertits i que van generar molta energia positiva als alumnes i professors que els vàrem viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada