PETITES HISTÒRIES-01 /05.05.2021

PETITES HISTÒRIES – 01

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana



Història  01

El meu primer dia a la Massana.

 

El primer cop que vaig entrar a l’Escola Massana va ser a l’octubre de 1973.

Evidentment ja coneixia la Massana i el seu prestigi. El meu pare hi va estudiar a 1937, just abans que se l’emportessin a la guerra. Era de la quinta del biberó. Hi va estudiar només un any. Sempre havia parlat molt bé d’aquell curs.

El meu germà estudiava a la Secció de Disseny Industrial. Precisament ell m’havia dit que necessitaven un professor de matemàtiques per als estudis de Disseny Industrial

Aleshores jo estudiava Enginyeria Industrial, especialitat electricitat. Abans havia estudiat química a l’Escola Industrial i havia fet un curs a Llotja, al carrer del Carme, on havia estudiat dibuix, pintura i modelat.

Acabava de tornar de Madrid, de fer el segon campament de les Milícies Universitàries.

Aquell dia de 1973 vaig conèixer a Santiago Pey a l’Escola Massana. Ell era el director de la secció de Disseny Industrial i Disseny d’Interiors. En aquell temps l’Escola estava dividida en tres: Arts i Oficis, Disseny Gràfic i Dissenys Industrial i d’Interiors. Aquestes dues darreres seccions, que dataven dels anys seixanta, tenien directors propis, que depenien de la direcció de l’Escola. El Director de la Massana era el Sr Lluís Maria Güell, pintor i docent.

Santiago Pey

Amb en Pey, de seguida hi va haver bona sintonia. Li va agradar el  meu currículum i vàrem quedar que faria les classes.  Eren dues assignatures una a primer curs comú, un programa d’Àlgebra moderna i lògica matemàtica, i un curs de repàs per al quart i darrer curs, per a la preparació per a la revàlida de Llotja. En aquest curs el nivell era com de l’actual segon de ESO. Una contradicció: el nivell de matemàtiques del quart curs era clarament més baix que el de primer.

Allà, però, vaig tenir la primera sorpresa i una mostra del caràcter d’en Santiago Pey. Em va dir que em volia demanar un favor una mica atípic. Volia que comencés les classes del quart curs aquella mateixa tarda, doncs els alumnes ja feia unes setmanes que havien començat el curs i ho necessitaven.

Vaig mirar el programa que s’havia de desenvolupar, que era molt senzill per a mi, li vaig dir que si i al cap d’una hora estava ensenyant matemàtiques a la Massana.

Així va començar la meva estada a l’Escola. Hi he estat fent classes durant més de quaranta anys.

La segona sorpresa va venir quan Santiago Pey li va demanar al professor que deixava les matemàtiques de primer que em facilités el programa que havia de desenvolupar. El professor, molt seriós, li va dir que no havia deixat les matemàtiques, que estava fent vaga contra d’ell. Van començar a parlar sobre el tema i jo, vaig demanar disculpes i em vaig retirar. Li vaig dir que les classes de quart igualment les faria i, quan haguessin aclarit el tema ja m’avisaria, vaig deixar el número de telèfon a en Pey i vaig marxar.

Un parell de dies més tard em va trucar i em dir que podia fer les classes de primer i vaig començar. El programa era molt genèric i una mica vague. Poc després vaig convertir el programa de primer curs en un programa d’Anàlisi Lògica aplicada als projectes.

De fet jo creia que estava fent aquella feina com una cosa temporal, en realitat, en aquells temps, a la meva vida passaven coses més importants. Seguia estudiant enginyeria i a l’agost del 72 m’havia casat, vaig posar casa nova a l’Hospitalet del Llobregat. A la tardor del 72 vaig començar la Mili. Primer campament de les Milícies Universitàries a Sant Climent Sescebes.

Vaig seguir fent matemàtiques a primer i quart curs dels estudis de Disseny Industrial. Aquells primers dos cursos jo vivia força al marge del nucli dels estudis. Les assignatures que feia eren perifèriques.

Durant aquests anys, s’havia produït un cop d’estat a la Secció. En Santiago Pey va dimitir com a director de Disseny i es va quedar fent classe de projectes.

La Secció es va organitzar per gestionar-se a base de dues comissions. La Comissió Pedagògica, formada per tots els professors i alguns representants dels alumnes, s’ocupava del pla d’estudis, de la revisió de les matèries i de la recerca sobre disseny i pedagogia.

La Comissió Operativa estava formada per tres representants dels professors i dos representants dels estudiants i feia les funcions de la direcció i l’equip directiu. Inicialment la varen formar l’Àlex Vivar, en Lluís Forteza i en Jordi Rogent, no recordo els dos alumnes.

Al desembre del 1974 vaig lliurar (i aprovar amb un excel·lent) el meu Projecte Final de Carrera i vaig ser Enginyer Industrial. Al març del 1975 havia de néixer el meu fill Víctor i jo necessitava ressituar-me i guanyar-me la vida.

En aquells anys compaginava les classes a la Massana amb la meva feina principal, el disseny de perifèrics per a ordinadors. Havia començat a la Càtedra d’Electrònica amb el meu professor de Projecte final de carrera, en Joan Figueras i havia continuat en una empresa d’importació d’ordinadors nord-americans.

Vaig parlar amb en Pey i vàrem proposar, per al següent trimestre, del curs 1974-75, un projecte de disseny industrial de segon cicle. Proposàrem el disseny d’un conjunt d’aparellatge elèctric domèstic: endolls, interruptors, caixes, etc.  i una assignatura de tecnologia, d’electricitat. La tecnologia, teòrica, la donava jo sol i el projecte el vàrem fer junts en Pey y jo.

Aquell curs de projectes amb Santiago Pey va ser meravellós. De fet jo era un alumne especial, em quedava bocabadat amb el seu saber, de disseny, però també de tantes coses, de cultura, d’aquí i d’Alemanya que coneixia especialment, de menjars i de vins. Tantes vegades duia d’un viatge uns formatges francesos i un bon vi i el repartia a la classe i d’altres que acabàvem després de classe a alguna taverna o restaurant menjant i bevent i continuant la classe.

Gràcies a Santiago Pey, el meu mestre. D’ell vaig aprendre el secret de fer classes, em va ensenyar que fer classes no és només un tema de coneixement tècnic ni teòric, sinó principalment és una ocupació de tracte amb persones i que si no estàs completament decidit a aprendre dels teus alumnes, no els ensenyaràs res.

A partir d’aleshores vaig anar integrant-me cada cop més a l’Escola i poc a poc, sense gairebé adonar-me’n la docència va ser la meva feina principal i la meva vocació.

Xema Vidal Molina

L’escala de Disseny

Petit qüestionari a:

Jordi Vidal Molina

El meu germà. Vitraller i gravador de vidre. Alumne de l’Escola Massana als anys setanta.

Quina relació tens amb l’Escola Massana ?

Actualment no tinc cap relació des del punt de vista acadèmic, però la segueixo per les xarxes socials i pertanyo a l’Associació d’Amics de la Massana, a part de la relació personal esporàdica amb antics mestres i companys alumnes, també he assistit a alguna conferencia, presentació o exposició

Explica algun record d’aquella època.

Tinc molt present les classes amb en Santiago Pey, per el seu contingut teòric i pràctic sobre el disseny, però també perquè eren lliçons de vida, d’història , de llengua i molts altres temes.

També recordo la sensació de llibertat que vivíem a l’escola, era com una bombolla dins de la societat dels anys 70 quan jo hi vaig estudiar.

Tens algun record o anècdota relacionat amb mi

Recordo la teva arribada a l’escola, i també que al final de la meva carrera fossis el mestre que ens va acompanyar a fer l’examen per el títol a Arts i Oficis, era curiós que el teu germà gran et portes a fer la revalida.

Jordi Vidal Molina

Publicacions de les Edicions de l’Escola Massana de Santiago Pey.

A l’any 2000, poc després de ser escollit director de l’Escola Massana, en Santiago Pey em va venir a visitar. Vam xerrar una mica al despatx, i em va donar, en un sobre. Contenia la separata del diccionari que estava escrivint de feia anys.

Es la part de vocabulari dedicada al moble. Em va dir que. Si volia, el podia publicar. No cal dir que em va fer una gran il·lusió, i vaig decidir que ho faria.

En Santiago Pey ens va deixar el 3 d’abril del 2001.

La pèrdua d’un amic, d’un professor estimat. El recordatori, que reprodueixo aquí, va ser fet pel seu fill Martí, amb la tècnica del retallat amb la que ha treballat sempre.

Recordatori de Santiago Pey. Martí Pey 2003

Malauradament les feines de dirigir i fer funcionar l’Escola, van fer que no poguéssim fer real el somni fins a l’any 2007. Just quan jo ja acabava la meva tasca de direcció.

El professor Xavier Ferrés i Padró, arquitecte i gran dibuixant, va fer més de 140 dibuixos, il·lustrant molts dels termes que composen aquest Glossari del moble.

El Dissenyador Pere Fradera, professor de la Massana, junt amb Laura Millán, van tenir cura del disseny gràfic i la maquetació.

En quant al text, el va revisar l’Àngels Jubany i Claus i El pròleg el va escriure Joan Ferrer, professor de Filologia de la Universitat de Girona.

Aquest llibre, Glossari del moble, editat per l’Escola Massana, amb la col·laboració d’Artesania Catalunya, forma part de la col·lecció Impressions Paral·leles.

Glossari del moble de Santiago Pey 2007

A l’any 2014, el darrer curs que vaig treballar a l’escola, vaig proposar la reedició del famós llibre Introducció al Disseny Industrial, del 1963. El primer llibre sobre Disseny Industrial publicat a Espanya.

Ja feia molts anys que estava exhaurit. Jo en tinc un exemplar. Junt amb la Sílvia Puig. el vam rellegir i creiem que encara conserva l’actualitat des del punt de vista teòric.

Vam recuperar el pròleg original d’Antoni de Moragas, fundador junt amb Santiago Pey del l’ADI FAD, del juliol de 1963. Per respectar l’ortografia original i, al mateix temps, fer més comprensible el text per al lector actual vam afegir notes explicatives.

La Sílvia Puig i la Gemma Grinyó hi van afegir una relació de publicacions i treballs de l’autor.

El Museu  del Disseny ens va deixar publicar les imatges dels dissenys que conserva d’en Santiago Pey.

El disseny i la maquetació del llibre son de l’Iñaki Granell.

Introducció al Disseny Industrial. Santiago Pey. Reedició, 2015.










Comentaris